El carro que transporta el cadàver amortallat del mercader ha arribat a les portes de Tarragona quan ja s’ha fet fosc. Els confrares vesteixen els seus hàbits de botxí i alguns d’ells es col·loquen les caputxes que oculten la seva cara.
Entren en processó a la ciutat silenciosa.
Davant hi va el nen, que toca una matraca. Li segueixen tres congregants, a cara descoberta, amb la gran imatge del Crist crucificat. Un porta la imatge, mentre els altres dos estan preparats per rellevar-lo sovint de la seva tasca.
Desfilen a continuació vuit confrares, que il·luminen la foscor amb les seves destrals fumejants i precedeixen al carro que porta el cos del difunt.
Els segueix un sacerdot acompanyat d’un escolà.
Tot està en silenci, excepte el gemegar de les rodes metàl·liques del carro sobre l’empedrat dels carrers deserts.
Tot d’una, el sacerdot es posa a cantar…
Escolta-la amb atenció…
De sobte, es comencen a veure llums que surten per portes i finestres. Són els habitants de Tarragona que surten per acompanyar a l’Heroi. Uns canten la cançó, mentre d’altres llancen flors des de les finestres.
Mai oblidis que els Herois no necessiten funerals, els hi agraden la música i les flors.
A poc a poc es fa la llum, i ens trobem immersos en el Segle XXI. Davant dels nostres ulls apareixen imatges de la processó del Sant Enterrament, que es celebra tots els anys a Tarragona.
Sí, la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist va començar aviat a celebrar una processó el Dijous Sant i, posteriorment, a organitzar la processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.
Avui en dia ja no està vigent la pena de mort, i els ferits i morts en carretera són atesos per organitzacions dotades d’excel·lents professionals.
Però va continuar la tradició religiosa, i al llarg dels segles es van fundar moltes altres congregacions que participen en la processó de Divendres Sant.
A la fi del Segle XX, molts van propugnar que s’oblidessin aquestes velles tradicions, però avui en dia són milers els tarragonins que participen en aquesta processó, de totes les edats, des de nens a ancians, tots vestits amb els hàbits multicolors que defineixen la seva confraria, molts coberts amb les seves cucurulles.
Aquesta tradició està més viva que mai.
La Fundació Aurora vol fer un homenatge a aquells esparters i espardenyers que van començar a recollir els morts, que abans es podrien al sol a les cunetes dels camins, i a tots els professionals que avui dia es dediquen a socórrer l’accidentat, a sepultar-lo dignament i a ajudar i consolar aquells que han perdut un ésser estimat.
